TEXT 1
SORTIR DE CASA
Sortir de casa, veure món, hauria de ser un pelegrinatge gairebé obligatori. Per a tothom. Haver-me embarcat recentment en aventures musicals a l’estranger m’ha fet pensar força en el que som o deixem de ser tant aquí com a fora. Com a creador de música, poder publicar un disc o fer concerts fora del teu país és importantíssim per fer carrera d’artista. Però sobretot és important perquè refresca l’acostumada i inevitable (per raons físiques) visió local del món musical. Qualsevol canvi sobtat a la vida és un bon sacseig i ajuda a apreciar les diferències i semblances entre el que ens és quotidià i el que és nou. També així ens adonem del que realment és essencial i del que és més secundari. En definitiva, el món occidental és força uniforme quant a escenes musicals. Per començar, ni els de fora són el millor del món ni el que fem nosaltres no va enlloc. De la mateixa manera, ni som la rehòstia, ni tot el que ve de fora que se’n torni per on ha vingut.
Pau Guillamet, Enderrock, núm., 137.
ACTIVITAT:
- Llegeix el text amb atenció i determina l’opinió que planteja.
En el text s'opina sobre la conveniència de viatjar per tenir noves perspectives
- Digues quina opinió pren l’autor davant de l’opinió exposada, positiva, negativa o mixta, i justifica la resposta.
Positiva
- Assenyala els connectors del text que introdueixen els valors següents:
a) Causa: perquè
b) afegir informació: també, de la mateixa manera
c) conclusió: en definitiva
- Destria la tesi: viatjar és saludable
- l’argumentació: viatjar suposa reflexionar sobre el que es fa a altres països, fer carera artística, refresca la visió del món musical, ajuda apreciar les coses noves, ens adonem del que és essencial i secundari.
- i la conclusió del text:
apreciar que les coses bones poden ser tant de fora com de dins del país.
TEXT 2
Sempre tenim tendència a pensar que la humanitat progressa constantment. Però aquesta idea és l'herència del segle de la il•lustració i realment necessita uns quants matisos. Si ens fixem en la comprensió científica que tenim del món, efectivament hi ha un progrés innegable. Però hem avançat pel que fa als valors i a la conducta moral? Hem millorat la manera de tractar la natura? Durant els últims decennis hem maltractat el planeta i hem posat en perill el més essencial: la supervivència de l’espècie humana. Volem dominar la natura, però en realitat l’esclafem... De vegades penso que, segons com, la filosofia dels indis d’Amèrica, dels boiximans del sud de l’Àfrica o dels aborígens australians era superior a la nostra... Quan els primers colons europeus van arribar a Austràlia, van preguntar als aborígens: “A qui pertany aquesta terra?” Els aborígens no van trobar cap resposta. No coneixien aquest concepte: per ells, la terra no tenia propietari. En aquella cultura, els homes pertanyen a la terra i en són una part integrant, igual que els animals i els arbres. Ni més ni menys. És un concepte magnífic, individual que impregna sempre el nostre comportament. Em sembla que, si ens poséssim a aprendre d’aquestes cultures tradicionals i a extreure lliçons de la memòria dels nostres avantpassats, hi guanyaríem.
André Langaney i d’altres, La història més bella de l’home
- Llegeix el text i fes les activitats següents:
a) Indica’n l’estructura i assenyala quin tipus de posició argumentativa presenta.
- Introducció: plantejament del tema sobre el progrés de la humanitat
- Argumentació: s'ha posat en preill la superviǜència de l'espècie humana enbe ls últims decennis, esclafem la natura i no la protegim com en altres cultures anteriors
- Conclusió: cal aprendre de les cultures tradicionals per progressar de veritat
b) Assenyala també les fórmules de verbs i construccions sintàctiques que es fan servir per argumentar.
- Verbs: pensar, progressar, necessitar, fixar-se, avançar, millorar, maltractar, posar en perill, dominar, esclafar, semblar, aprendre, extraure, guanyar
- Construccions sintàctiques: preguntes retòriques, oracions adversatives i condicionals, diàleg directe, oracions copulatives
LA CONTRAARGUMENTACIÓ
Un contraargument és un argument contrari a la tesi que es defensa. Per exemple, en la posició contrària a la legalització de les drogues, un contra argument seria defensar l’ús terapèutic d’aquestes substàncies. L’ús dels contraarguments serveixen per a donar més solidesa a l’argumentació. És una manera de dir “no penseu que no sé els arguments en contra, però tot i així segueisc defensant la meva posició”.
- 12. Planteja contra arguments a la tesi i els arguments següents:
TESI: Cal prohibir els mòbils a les escoles.
ARGUMENTS: -El mòbil no té cap funció a les aules. -El mòbil és un element de distracció -El mòbil és, de vegades, una eina per assetjar els alumnes (fotos i filmacions violentes).
Contra arguments: el mòbil aporta aplicacions útils per a treballar i facilita la connexió a la xarxa, un bon ús pot resultar molt útil per completar informació i emprar-la per millorar el treball a l'aula
TEXT 3
En general, seria important que els pares renunciessin a apuntar els fills a un nombre tan elevat d’activitats extraescolars: artístiques, esportives, d’aprenentatge de llengües estrangeres... Les motivacions dels pares són diverses i en aparença vàlides: no saben on deixar els nens ni a qui confiar-los; desitgen que els fills tinguin allò que ells no han pogut tenir per causes econòmiques i d’oportunitats socials; sostenen que són experiències útils per formar-se en el futur... La primera motivació és comprensible: en efecte, la ciutat sembla impedir que els nens puguin trobar-se, viure i gaudir amb suficient autonomia del temps lliure a causa de la mateixa estructura urbana i de la por dels diferents perills... La segona motivació és egoista: és sempre un error considerar els fills com a pròtesis dels pares, destinats a aconseguir allò que els pares no han estat capaços o no han pogut assolir. La tercera és equivocada: les diferents activitats (esportives, artístiques, lingüístiques) que els nens inicien a causa dels pares i que les arriben a deixar per cansament es perden per sempre i també les que tornaran a iniciar i tornaran a abandonar. Es produeix una vacunació per sempre dels nens amb relació a aquestes activitats. Valdria la pena deixar als nens més temps lliure per organitzar de forma autònoma els jocs amb els amics i esperar que siguen ells qui demanin, i amb insistència, per exemple, matricular-se en un curs per perfeccionar una activitat que ja han experimentat com a gratificant i que estiga en correspondència amb les seves expectatives i capacitats. S’estalviarien diners, moltes frustracions i els nens guanyarien temps per jugar.
Francesco Tonucci, Quan els nens diuen prou!
- Assenyala el tema del text i indica les parts d’aquest.
Tema: L'excés d'activitats extraescolars pot provocar conseqüències negatives en l'educació dels fills
Parts: introducció del tema, arguments i conclusió
- Fixa’t que l’argumentació es basa a rebutjar arguments a favor de les activitats extraescolars. Enumera aquests arguments.
- Els pares no saben on deixar els seus fills.
- Desitgen que els seus fills tinguen allò que ells no han pogut tenir.
- Sostenen que són experiències útils per a formar-se en el futur.
RECURSOS DEL TEXT ARGUMENTATIU
La intenció del text argumentatiu és convèncer i això demana que s’utilitze un conjunt de recursos per posar èmfasi en el missatge, per critdar l’atenció del públic, per sorprendre’l...
Alguns d’aquests recursos són: exposar un fet i, conduir l’argumentació cap a una conclusió; expressar valors socials vigents; plantejar preguntes retòriques; recolzar una idea amb un argument d’autoritat; repetir expressions o idees; fer jocs de paraules...
a) Dels fets a la conclusió
Consisteix a explicar un fet (anècdota, un relat, una experiència científica...) que es pren com a exemple; a partir d’aquí s’extreuen conclusions que donen suport a l’opinió que es defensa. És una manera indirecta de plantejar l’argumentació, però té un gran poder de convicció.
TEXT 4
En una piscina del nord d’Itàlia, un nen de sis o set anys aconsegueix el tercer lloc en un torneig nacional de natació en la seva categoria. El pare, indignat, li retreu: “Creus que hem vingut de Sicília per ser tercer?” El nen plora.
Aquesta és una escena incivil que no s’hauria de veure mai. Sens dubte el comportament del pare va ser exagerat i absurd. Molts nens viuen l’experiència de la competició, de la victòria i del fracàs massa aviat i amb un cost emotiu excessiu. Fóra desitjable que les associacions esportives regularen les activitats competitives tant en els entrenaments com en els torneigs fins a una edat raonable: dotze o catorze anys, per exemple.
Francesco Tonucci, quan els nens diuen prou!
- Fixa’t que, en aquest text, la força de l’argumentació es troba en el breu relat que s’hi explica. Destria l’anècdota de la valoració.
Anècdota: un nen aconseguiex el 3r lloc en un torneig i son pare li ho retreu perquè no ha guanyat.
Valoració: el pare aconsegueix que el fill se senta un fracassat
- Assenyala la tesi, l’argumentació i la conclusió.
Tesi: Hi ha xiquets que viuen l'experiencia de la competició com una victòria o un fracàs massa prompte amb un cost emotiu excessiu.
Argumentació: els pares poden exagerar els resultats i els xiquets sentir-se malament pel resultat
Conclusió: Cal regular les activitats competitives fins a una edat raonable
L’expressió de valors
Un altre recurs per donar validesa als arguments és basar-se en valors vigents en la societat actual.
Text 5
Zo we zo, en una Ilengua de I'Àfrica central, el sangoa, significa «un home és home». Una persona és una persona: tots els éssers humans tenen la mateixa dignitat. Això és una veritat tan antiga com nosaltres mateixos, enfosquida, en aquests anys que veuen la violència racial, el genocidi, la guerra econòmica i religiosa i venjances seculars que devasten pobles que es voldrien anomenar civilitzats.
Què podem fer, individualment i col·lectivament, per posar-hi fi, perquè no passe més? Si hem de jutjar per tot el que expliquen els diaris i la televisió cada dia, la resposta és "res o ben poc". Jo no sóc capaç de respondre a aquesta qüestió, i no he trobat mai ningú capaç de fer-ho. Si hi ha algú que sàpiga com evitar aquesta matança quotidiana, que ho diga al més aviat possible. El món és ple de bones intencions i d'aplicacions funestes. Però, si no som capaços de fer habitable aquesta societat, què hi podem fer ací?
Podrien respondre els qui hi van venir abans que nosaltres? No ho crec, perquè tot el que tenim al nostre voltant avui dia és en bona part una herència deixada pels qui ens han precedit. «Jo dic que els morts enterren els vius», exclama un personatge d'Esquil. I, no obstant això, devem als nostres pares i als nostres avis el fet mateix de ser vius. Què pot fer una nova generació per incidir en el curs de la història? Hem de trobar-hi una resposta.
És útil recordar que les coses que ens fan iguals són preponderants respecte les que ens fan diferents. El color de la pell i la forma del cos, la lIengua i la cultura diferencien els milions d'éssers humans escampats pel planeta. Aquesta varietat que testimonia la nostra capacitat d'afrontar el canvi, adaptar-nos a ambients diversos i desenvolupar estils de vida originals, és la millor garantia per al futur de l'espècie humana. Els coneixements que hem adquirit sobre nosaltres mateixos mostren, però, amb claredat, que tota aquesta diversitat, com l'aspecte canviant de la superfície del mar o de la volta del cel, és ben poca cosa respecte a I'immens patrimoni que els éssers humans tenim en comú.
LUIGI LUCA I FRANCESCO CAVALLI-SFORZA • Qui som: historia de la diversitat humana
- Assenyala el tema, la tesi, l’argumentació i les conclusions del text.
- Tema: la igualdat de tots els homes
- Tesi: les coses que ens fan iguals predominen sobre les diferències
- Argumentació: els hmans tenim una gran patrimoni en comú
- Conclusions: hem d'intentar aconseguir erradicar la violència i les diferències entre els pobles per aconseguir que predomine la igualdat i la justícia
- Digues quins valors defensa el text i raona si són valors actuals.
Defensa que tots els éssers humans tenen la mateixa dignitat encara que tinguem diferències que ens permeten desenvolupar estils de vida originals i adaptar-nos als canvis. Són valors actuals però encara no acceptats pels racistes i tots aquells que no reconeixen les diferències com a valors positius i que ens enriqueixen
La pregunta retòrica
Consisteix a formular una pregunta que no té o espera resposta. La finalitat que es busca amb aquest recurs és cridar I'atenció del públic i fer-lo participar en el discurs.
TEXT 6
Hi ha concursos estúpids i distincions dubtoses. Hi ha persones que volen destacar siga en el que siga. Per aconseguir-ho no dubten a apuntar-se als concursos més estrafolaris. Sabien que als Estats Units hi ha un concurs de vambes putrefactes? Sembla increïble, però no és un invent ni un acudit. El concurs forma part de la moda del mal gust que domina el temps que vivim. Hi ha gent que presumeix d’anar mal vestida, de portar els cabells com un drap brut, de fer pudor.
Maria de la Pau Janer, Avui 8-4-2007
- Assenyala la pregunta retòrica que apareix en el text i justifica per què ho és.
Pregunta retòrica perquè no esperea resposta i serveix per plantejar-nos com és d'absurd el tema:
Sabien que als Estats Units hi ha un concurs de vambes putrefactes?
L’argument d’autoritat
L'argument d'autoritat és un recurs molt usat que consisteix a citar paraules d'un autor prestigiós en qualsevol àmbit (social, polític, literari, científic … ). Aquest recurs dóna solidesa a I'argumentació perquè s’empara en I'opinió d'algú que s'ha guanyat una bona reputació. En els textos escrits, la cita ha d'anar entre cometes.
- Assenyala I'argument d'autoritat que s'exposa en el fragment següent:
Com a homes de la Mediterrània, intel·lectuals i artistes, la dialèctica (raonament que consisteix a treure una conclusió de dues o més idees contraposades) és, de fet, una de les nostres tàctiques fonamentals per mirar de resoldre la complexitat del món. «Els immortalssón mortals i els mortals són immortals”” diu Heràclit.
- L'argument d'autoritat és la cita d'Heràclit
La repetició
La repetició d'elements (de mots i expressions, d'estructures sintàctiques, d’idees…) és un recurs molt utilitzat en I'argumentació perdonar èmfasi al missatge que I'autor vol transmetre. D'una banda, fa que el lector fixe I'atenció en un element important del discurs i, d'altra banda, té resultats literaris perquè juga amb la Ilengua per assolir un efecte estètic.
TEXT 7
Déu n'hi do, el primer amor!
La mare que va parir els tòpics!
Primer amor. Primer amor. PRIMER AMOR.
Bé, què?
Enraones amb qui siga sobre el primer amor i et deixa anar el rotllo. El seu rotllo. Si encara no l'has tingut, gires els ulls en blanc i et poses lànguid. Et fas la típica sèrie de preguntes poca-soltes: «On deu ser?», «Em dec haver encreuat amb ell alguna vegada sense saber-ho?», «El reconeixeré quan arribe el moment?», «Tardarà molt?»
I si ja ha passat ... Que no surt mai bé. Que és com la grip, que cal passar-Ia al llit i suar perquè no hi ha cap remei per combatre-Ia. Que deixa senyals. Que et marca per a tota la vida. Que no s'oblida. Que ...
I si et sur! bé, si t'enrotlles amb el manso en qüestió, si tires pel dret, tingues l’edat que tingues, et vénen amb l'altra cara del disc: que cornençar tan aviat amb un xic no pot ser bo. Que et cremes abans. Que et cases aviat. Que les parelles que comencen a sortir d'adolescents o massa joves se separen als trenta. Que ... En què quedem?
Algú em pot dir ALGUNA COSA DIFERENT?
Ei, sóc acíl Em sentiu?
Jordi Sierra i Fabra, Ràbia
- Indica el tema del text i formula la tesi completant la frase següent:
- Sobre el primer amor no hi ha informació fiable: només sentim a dir…que no és fàcil trobar-lo, que no se sap quan arribarà o que és difícil combatre'l, que marca per a sempre, que no s'oblida o que és perillós començar prompte, etc. Són informacions contradictòries i sempre diuen el mateix però l'amor pot ser diferent per a cadascú i no té perquè seguir aquests tòpics.
