Passatemps literari Clemente de Marco i Victor Perez
- Acudit i tira comica.
- Seguir la pista.
Crònica de societat
Hugo Muñoz i Diego García
- Article sobre esl amors cortesans amb la participació de Roís de Corela.
Acudit i tira comica:
Serguir la pista:
- Va naixer el 2 de febrer de 1208, a Montpellier, Francia.
- Va morir el 27 de juli de 1276 a Valencia.
- El seu pare va morir en la batalla de Muret.
- Fill de Pedro II el Católic.
- Un dels seus rebesavis va ser Ramir II d'Aragó.
- Va ser rey de Aragón, de Mallorca y de Valéncia, senyor de Montpellier y cond de Barcelona.
- Un dels sues fills es va anomenar Pere "el Gran"
- Va portar una corona amb la forma d'un drac.
- Va reconquistar Valencia quan va ser dels musulmans.
- Anomenat també Jaume el Conqueridor .
Baixa per a mirar qui es la persona.
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
⬇⬇⬇⬇⬇
Jaume I
El segle XIII es va caracteritzar pel gran nombre de
conquestes per la seva extensió continental i
mediterrània, sota la direcció dels grans reis Jaume I,
el Conqueridor, i Pere II, el Gran. Aquest capítol es
centrarà bàsicament en la figura de Jaume I i les seves
conquestes tan conegudes com les de Mallorca (1229),
València (1232-245) i Eivissa (1 235).
Jaume I va ser comte de Barcelona i rei d'Aragó,
València i de Mallorca i senyor de Montpellier. Va
néixer a Montpellier l'any 1213 i va morir l'any 1276 a
València, fill de Pere I, el Catòlic, de Maria de
Montpellier.
LA REVOLTA DE LA NOBLESA 1218~1226
Com a conseqüència de la desfeta de Muret (1213),
Catalunya i Aragó resten desemparades arruïnades, per
la mala gestió financera de Pere I amb un rei de cinc
anys en mans del botxí del seu pare.
El 1214, el petit rei és jurat a Lleida i comença la
regència del comte Sanç El l2l8, finida la
regència, s'estén la indisciplina feudal,
especialment a Aragó, on els nobles lluitaran per
apoderar-se del patrimoni i els feus reals, i on
arribaran a la gosadia de segrestar la persona del rei,
l'any 1225, d'on en sortirà victoriós mercès a l'ajut
català, sobretot de nobles i mercaders
Per a procurar una mica d'esport i distracció dels
inquiets nobles, el rei organitzarà una expedició a
Peníscola. 1 una incursió damunt terres serranes des de
Terol, que finirà amb una treva i la submissió del rei
valencià (AbuZeid) com a tributari.
Però l'implacable ambició aragonesa durà el noble
Pedro Ahonés a intentar trencar la treva pactada pel rei
i atacà territori valencià, el jove Jaume I el comminà
a l'obediència però Abones mor en batalla i la revolta
torna a estar servida. Ara serà tot Aragó qui
s'aixecarà contra el rei, però amb l'ajut català i
d'alguns nobles aragonesos fidels, el rei triomfarà
sobre la noblesa a la pau d'Alcalà de 1227. És clou
així el primer capítol del regnat de Jaume I.
CONQUESTA DE MALLORCA
La historiografia tradicional ho considera com una
reconquesta. Avui dia parlem d'impuls feudal cap a noves
terres afavorit pel debilitament del poder Almohade a
partir de 1212.
Aquesta expansió territorial cap a l'exterior també
succeeix a la resta d'Europa, com el cas de Gal·les,
terres eslaves i cap al sud peninsular.
El cicle de la conquesta es desenvolupà entre
1229-1232. L'empresa té dos orígens: un de literari, el
famós banquet ofert a Jaume I per Pere Martell; un
d'històric, les represàlies per la captura de naus. El
context que féu possible l'operació fou el procés de
decadència almohade, el control de la situació interna
per part del rei, i la seva capacitat per arrossegar els
grups dirigents a una empresa activa.
La Conquesta es desenvolupà en quatre fases. A la
primera es produí la batalla de Sana Ponça; en la
segona el setge, de Medina Mallurga i el sotmetiment d'un
sector de l'illa; a la tercera, l'assalt i saqueig de la
ciutat; i a la quarta, es reduïren els focus de
resistència musulmana a l'interior de l'illa.
Les tres primeres fases consumiren poc més de tres
mesos i l'última dos anys mig. Mentrestant es posa en
marxa la maquinària administrativa dedicada al
repartiment de béns. El llibre de repartiment fou
publicat al juliol de 1232; s'hi consideraven una porció
reial que ocupava 4/8 parts de l'illa, i una porció
senyorial formada per tres grans dominis laics i una
senyoria eclesiàstica; en total foren distribuïdes
114.000 hectàrees. També la capital fou distribuïda en
8 sectors i va correspondre al rei més de 2.000 cases.
CONQUE5TA DE VALÈNCIA
1233-1245
La conquesta es va veure afavorida pel declivi de
l'imperi Almohade, en ràpida descomposició des de la
derrota de les Navas de Tolosa -1212-, i per la
inestabilitat i les pugnes internes de la classe dirigent
islàmica, que van repercutir en la seva capacitat
defensiva. La crisi de les estructures de poder
islàmiques facilitava així l'avanç dels regnes
cristians, immergits en una dinàmica d'expansió feudal.
L'èxit de les incursions protagonitzades a títol
particular per alguns membres de la noblesa aragonesa,
impulsà la Corona a assumir directament l'empresa
militar de la conquesta que es desplegà en tres fases:
La primera es va concretar en l'ocupació de les terres
del nord fins a Borriana, que caigué el 1233, la segona,
culminà amb la presa de València el 1238, l'expansió
arribà fins al riu Xúquer; i la tercera, conclosa el
245, va fixar provisionalment a Biar els límits del nou
regne, d'acord amb els tractats signats amb Castella. Les
comarques meridionals, d'Alacant a Oriola no foren
annexionades fins el 1304, quan Jaume II establí en el
curs baix del Segura la nova i definitiva frontera entre
els regnes de València i Múrcia. La conquesta va
alterar profundament les estructures de la societat
islàmica, ja que la població mudéjar, desallotjada de
les ciutats i confinada a les valls de l'interior, es va
veure sotmesa a la mala organització social implantada
pels cristians.
D'altra banda, la distribució del territori entre la
noblesa, registrada pel mateix monarca en el llibre de
repartiment, a més de recompensar la seva participació
en la conquesta, facilitava una ràpida organització del
país, amb la submissió de les comunitats mudéjars i
l'enquadrament senyorial dels repobladors cristians.
La repoblació cristiana va ser mes intensa a les
comarques septentrionals i el litoral, mentre que a les
terres del sud i a les muntanyes de 'interior la
població musulmana va continuar sent majoritària durant
tota l'Edat Mitjana.
LA POLÍTICA MEDITERRÀNIA
Després del desastre de Muret -1213- que derivà en
el tractat de Corbell - 1258-, estallaren les
possibilitats d'expansió més enllà dels Pirineus.
Llavors és quan neix l'interès dels catalans per
l'expansió mediterrània. Jaume I n'és l'artífex.
D'aquesta manera la Corona incrementà la seva presència
a la zona: la conquesta de Mallorca i l'inici de
relacions comercials amb el Nord d'Àfrica (Marroc, Tunis
Tremissén i Egipte), la qual es basava principalment en
l'exportació de draps a canvi de llana, cuirs, cereals i
esclaus. Davant de les pròsperes relacions comercials,
Jaume i fou l'impulsor de la redacció del llibre del
Consolat de Mar, que és el primer codi de costums
marítims a la vegada que introdueix reformes
monetàries.
Aquestes fructíferes empreses van tenir la seva
màxima expressió entre 1250-1350, i es va canalitzar en
tres direccions: la ja esmentada del Nord d'Àfrica; la
ruta de la mediterrània oriental (Alexandria, Palestina,
i Bizanci); la ruta de la mediterrània occidental (illes
de Sardenya i Sicília). Fruit de l'habilitat de Jaume I,
aquest aconsegueix que el seu primogènit, l'infant Pere,
futur Pere el Gran, es casés amb Constança de Sicília
-filla del rei Manfred I de Sicília- això segellava
l'aliança catalanosiciliana, la qual cosa va servir per
estendre la naixent i pròspera influència catalana per
la mediterrània, en perjudici dels interessos de França
que comptava amb el suport del papat. Pere el Gran va ser
excomunicat pel papa, que era a la vegada el principal
valedor dels interessos de la casa de França -els
Anjou-, i desposseït dels seus regnes, que els van ser
oferts a Carles de Valois -fill del rei de França-,
aquest oferiment es va traduir en el 1285 en una
fracassada croada contra Catalunya portada a terme per la
monarquia francesa.
La forca del regnat de Jaume I, el Conqueridor; és
recordada com la de l'arquitecte de la personalitat
definitiva dels Països Catalans.
TRACTAT DE CORBELL
Acord signat l'onze de maig de 1258 entre els
representants de Lluís IX de Franca i els de Jaume I, el
qual es va acordar dos pactes: un de relatiu al casament
de la Infanta Elisabeht, filla de Jaume I, amb Felip,
l'hereu de Lluís IX, l'altre pel qual el rei francès
renunciava a tots els drets que teòricament pogués
tenir com a descendent de Carlemany, sobre els comtats
catalans. D'altra banda, Jaume I renunciava a un
territori català efectiu: el de la Fenolleda i el
Perapertusès, fet pel qual la frontera dels territoris
catalans retrocedí en aquesta zona fins als límits del
Conflent.
Aquest tractat cloïa definitivament la política
ultrapirinenca dels primers Comtes barcelonins, tendint a
crear un Estat de terres catalano-occitanes. Malgrat el
tractat de Corbell, Lluís IX continua pressionant sobre
les fronteres catalanes, i el l272 Jaume I hagué de
reforçar militarment la zona fronterera.
